Aquesta mesada fredorenca, la darrera de l’any, el millor que es pot fer és escalfar-se devora el foc, però és possible continuar exsecallant figueres i garrovers. També va bé collir taronges, mandarines i aranges, per servir a les postres del sopar de matances i prevenir el constipat. En general, és bon temps per sembrar qualsevol tipus d’arbre. Hom diu que no hi ha lluna com la prima de Nadal per tallar pi, reempeltar ametlers vells i empeltar els joves. Malgrat tot, si fa molt mal temps pot ser fotut per als ametlers.
Amb aquestes paraules comença el mes de desembre del Calendari rural de l’illa que es va presentar ahir vespre al local de l’Obra Cultural de Campos. Encetà l’acte Gracià Sànchez, l’editor; continuà amb una magnífica presentació Joan Perelló que ens féu una bona síntesi del que és el llibre i el posà de model per a ensenyar dins les aules, per acabar amb les paraules dels seus autors Antoni Ginard i Andreu Ramis.
Els dos autors, amb un verb fluid, ens parlaren de la primera publicació del llibre a les pàgines de la revista El Mirall, mes a mes, l’any 1987; així mateix la revista Ressò els anys 1991 i 1992 i per iniciativa de Damià Huguet també va publicar part del seu contingut, i fou l’editor Olañeta que fa vint-i-cinc anys féu la primera edició.
Ara, el Gall Editor el torna publicar perquè “la llavor del primer recull ha crescut amb bona salut i els fruits han tengut un acolliment i una difusió molt acceptables”. Cal remarcar les magnífiques fotografies de Climent Picornell i els dibuixos de Bonnín i Fuster entre les quals podem veure el rellotge de sol a la rectoria de Biali, l’esclafit primaveral de les orquídies, la premsa de vi a son Coves, la màquina de capolar porc… tot fotografies i dibuixos relacionats amb el mes tractat.
Acabà l’acte amb les paraules que apareixen al final del pròleg: “La terra és un poc més vella i malmenada. Però, davant del fet que un llibre tan petit hagi tengut tan bona hospitalitat, nosaltres només hem de manifestar la nostra gratitud, desitjant-te a tu, benvolgut lector, aimada lectora, vint-i-cinc anys més, pel cap baix, de bona ventura”.