Durant l’estiu són molts els pagesos i no tan pagesos que fan hort amb les verdures típiques de l’estiu. Tomàtigues, pebres, albergínies, carabassons, síndries i melons entre d’altres.
Aquest estiu està essent molt dur quant a temperatura, amb onades de calor de llarga durada, i si a això hi afegim una primavera més seca del normal i amb temperatures mitjanes altes, fa molt complicat tota la feina de foravila. I encara més si a part de lluitar amb la meteorologia, els pagesos han de fer front a mil contratemps.
Un pagès i col·laborador d’aquesta revista me va demanar si podia escriure sobre la tuta (Tuta absoluta), enemic de les tomatigueres i els seus parents, com puguin ser les alberginieres. Així que intentaré oferir-vos unes pautes per lluitar contra aquesta plaga moderna. I si dic moderna és perquè va ser detectada a Espanya per primera vegada l’any 2006, eé a dir, es podria dir que va ser l’altre dia.
Aquesta plaga la provoca un petit lepidòpter, una papallona que pon els ous damunt les plantes de la família de les tomatigueres. D’aquets ous neixen unes erugues que es mengen les parts més tendres de la planta, i també ataquen les flors i perforen els fruits, que queden devaluats i fins i tot els fa malbé totalment. El seu veloç desenvolupament i la gran facilitat de dispersió fa que sigui una plaga de creixement ràpid i de difícil control si no s’atura de ben prest.
Els mètodes de control passen per diversos mètodes culturals, manejos integrats i quan no en queda d’altre, tractaments químics. En el cas de les plantacions industrials en hivernacles, ja està molt estudiat el tractament d’aquesta plaga amb fauna auxiliar, que no és més que amollades d’altres insectes depredadors o parasitòides de la tuta o les seves larves. Però clar, a l’aire lliure aquestes amollades no tindrien sentit.
El que és important abans de prendre mesures és saber si tenim la plaga, per això és molt recomanable tenir una o dues trampes d’aigua amb feromones de tuta, i controlar-les cada pocs dies. La presència de més de 8-10 papallones per setmana ens ha de fer aixecar les orelles.
Com a mètode preventiu per a la majoria dels d’horts d’estiu, i en general per a plantacions no gaire grans, és sembrar plantes auxiliars, la qual cosa ens pot servir per diverses raons. Una d’elles és que moltes plantes actuen com a reservori per a fauna auxiliar que lluitarà contra la tuta, per exemple les roses místiques, i d’altres plantes com l’okra. Actuaran com a planta trampa per a la tuta, que abans les atacarà a elles que no a les tomatigueres. Aquets mètodes ens serviran per controlar la tuta en cas que la quantitat d’insectes sigui petita.
Un altre mètode es la col·locació massiva de trampes. No es una solució barata, però sí molt efectiva. Una solució més barata i que està totalment autoritzada en cultiu ecològic és tractar les tomatigueres amb bacillus thuringiensis, un insecticida fet a base de espores d’un bacteri, que quan les ingereix l’insecte li provoquen la mort. És molt important fer aquest tractament a darrera hora del dia, ja que la llum solar destrueix aquestes espores a les poques hores. Aquest tractament s’ha de repetir cada 4 o 5 dies. És totalment innocu per a les persones, per la qual cosa les tomàtigues es poden menjar el mateix dia que es fa el tractament.
En casos més greus es pot tractar amb insecticides químics, en aquest cas cal respectar les dosis dels fabricants, així com els terminis de seguretat, el nombre màxim de tractaments… Els fabricants no inventen els números, els posen després de molts d’anys d’estudis.
I sobretot, eliminar les tomatigueres mes afectades, i al final del cultiu, eliminar les restes de plantes i destruir-les, en aquest cas el foc és el millor amic per fer aquesta feina. Important també és fer una bona rotació de cultius i no sembrar any rere any els mateixos cultius al mateix lloc, ni famílies dels mateixos cultius.
Miquel Àngel Mas
