La campanera Clàudia Aguiló González ha estat a Istanbul d’Erasmus. A l’edició en paper ens explica com és aquesta gran ciutat turca. Aquí en teniu un resum i més fotos. Si el voleu llegir complet, el trobareu al núm. 300.
Renou, trànsit, multitud, desordre, caos… són les primeres idees que em venen a la ment ara quan pens en Istanbul. Amb quasi 16 milions d’habitants, una extensió 1.5 vegades major que la de Mallorca i, sobretot, un moviment immarcescible, percep aquesta ciutat com una espècie de jungla, però de les més impressionants que mai algú es podria imaginar.
Quan algú em demana “i per què Istanbul?” responc, ben genuïnament, “perquè dels destins oferits per la meva universitat, aquest era el menys semblant a l’ambient que fins ara he conegut”. Aniria a qualsevol lloc del món encantada, però, posats a triar, cerc aquell “shock cultural” que m’impressiona i em fa vibrar una mica més.
A Istanbul, que està situada entre àsia i Europa, et trobes diàriament tant a dones amb burca com a dones amb minifaldilla. No existeix cap codi de vestimenta i, tot i que la religió clarament predominant és l’islam, no tots els creients la practiquen de la mateixa manera. Les mesquites abunden, i des de tots els punts de la ciutat es sent com criden a resar 5 vegades al dia. Les més turístiques, com l’emblemàtica Santa Sofia, són molt visitades, i s’hi pot veure com resen, homes i dones per separat,.
La voluntat musulmana de la societat és palpable també en altres aspectes, tot i que Turquia està definit teòricament com un estat laic. Per exemple, encara que no estigui prohibida la venda de carn de porc, no se’n veu enlloc. D’alcohol, per una altra banda, si és comú trobar-ne, però sol tenir un preu molt elevat.
La llengua més parlada, i l’única que és oficial a l’estat, és el turc. El primer dia, de camí a la ciutat des de l’aeroport, vaig demanar al taxista a quines llengües es semblava el turc. Per a la meva sorpresa em va contestar que a cap, i pareix que ha resultat ser vera, ja que m’ho han confirmat més parlants. Per una altra banda, una part del Kurdistan forma part de l’estat turc, motiu pel qual el kurd és la llengua materna d’una part important de la població.
El dia a dia a Istanbul es pot dur a terme de moltes maneres distintes. S’observen al carrer professions dures com la de recollir fems amb una espècie de carro, persones que viuen de vendre a preus regatejats als mercadets on abunden turistes, gent amb molta formació i diners, estudiants que duen la mateixa vida que nosaltres, etc. Com he dit abans, la ciutat efectivament és una mescla d’estils molt diversos en tots els aspectes.
Les atraccions turístiques de la ciutat són, des del meu punt de vista, vertaderes joies que la fan molt impactant. Mesquites com la Çamlıca o la Suleiman; les torres de telecomunicacions i la de Galata, ambdues amb vistes apoteòsiques; els ponts que creuen d’Europa a Àsia; etc., juntament amb l’ambient tan particular que es viu als carrers de la ciutat, la fan per a mi un lloc espectacular per a visitar.
Viure a Istanbul requereix, baix el meu punt de vista, estar exposat a un estrès que es respira als seus carrers. Per a mi és un plaer poder fer-ho durant uns mesos i assaborir el “caos” que caracteritza aquesta ciutat. No obstant això, sigui quin sigui l’estil de vida preferit de cadascú, crec que la gran majoria de persones estaria d’acord en què és un lloc molt interessant i bellíssim per explorar durant un breu viatge.
Clàudia Aguiló
