Enguany s’ha produït la millor campanya de la garrova que hom pugui recordar. Ha estat un any en el qual s’han ajuntat dues circumstàncies no gaire comunes, una bona producció i un preu elevat.
Fa uns quants anys seguits que el preu de la garrova puja. Fa només nou anys,el 2011 es pagava a 0,18 €/kg i enguany s’ha més que quadruplicat aquest preu. Les garroves convencionals s’han arribat a pagar a 0,84 €/kg, mentre que el preu de les ecològiques s’ha enfilat fins als 0,87 €/kg. Fins i tot a algun pagès li han pagat més car. És el cas dels socis de la cooperativa Camp Mallorquí que enguany, per primera vegada, ha fet prova a les garroves per saber-ne el percentatge de garroví. En alguns casos de garroves amb alta proporció de garroví s’ha superat el preu de 1 €/kg.
Aquests preus han provocat alguns robatoris de garroves. Hi ha hagut pagesos que quan han anat al tros s’han trobat que les garroves ja no hi eren. Per això, quan qualcú va a vendre garroves li demanen informació de la finca de procedència, per tal de poder detectar els furts en cas que es denunciin.
Els darrers anys han coincidit una sèrie de circumstàncies que han provocat la pujada del preu de la garrova. El motiu principal per aquest augment sostingut n’és l’increment de la demanda de garroví, el pinyol de la garrova, del qual se n’extreu l’additiu alimentari E-410 també anomenat goma de garroví. Es tracta d’un espessidor i gelificant que la indústria agroalimentària fa servir en la fabricació de diversos sucs, refrescs, gelats, salses, formatges, cremes, gelatines, patés, llets vegetals, etc. Dins aquest àmbit competeix sobretot amb la goma de guar (E-412) i la goma de xantana (E-415) i en alguns usos concrets, també amb altres espessidors i gelificants. La primera és també un producte natural que s’extreu del guar, un llegum asiàtic, mentre que la segona s’obté mitjançant la fermentació de blat de les índies, blat, lactosa o soja amb un determinat tipus de bacteri, i és un poc més problemàtic, per la qual cosa no s’aconsella a infants recent nats ni a dones embarassades. Per determinades elaboracions és millor una o l’altra, però en molts de casos són intercanviables i el productor pot triar segons el preu del mercat.
A Mallorca hi ha una única empresa que es dedica a elaborar goma de garroví. Es tracta de Carob, situada al polígon industrial de Marratxí. Carob compra només el garroví a les empreses estrucadores de garrova i ven el seu producte al mercat internacional.
Aquesta forta demanda de garroví s’ha vist acompanyada amb un augment de l’ús de la farina de garrova dins la gastronomia humana, quan fins fa poc es feia servir quasi exclusivament per a l’alimentació animal. La farina de garrova és un producte diferent de la goma de garroví. La farina és la polpa torrada i capolada. Com que té força semblança amb el cacau i una gran quantitat de propietats saludables, és molt aconsellada pels nutricionistes. Conté al voltant d’un 45% de sucres naturals, un 11% de proteïna i només un 2% de greix, comparat amb el 23% del cacau. En manco quantitat té altres components interessants, com l’aminoàcid triptòfan, que és el precursor de la serotonina, una hormona que proporciona relaxació i tranquil·litat. També sals minerals, sobretot ferro, calci i magnesi i vitamines B1, B2, B3, D i protovitamina A. És rica en fibra i taní, que és un antioxidant que reforça els vasos sanguinis i té efectes antiinflamatoris i antireumàtics.
Per tot això avui en dia se’n fan coques, gelats, cremes, farciments per pastissos i ensaïmades, … que la gent consumeix cada vegada més. L’empresa campanera Gelats JOP, per exemple, fabrica un gelat de garrova de molt bona qualitat.
Tanmateix el valor de la polpa de garrova encara segueix sent molt baix i allò què realment val és el garroví.
Aquest augment dels usos de la garrova i la pressió social per un millor repartiment dels beneficis agrícoles entre els pagesos, els comerciants i els industrials ha fet que el preu hagi arribat a aquestes xifres. Tanmateix no sembla que es pugui enfilar gaire més. Margalida Sureda, gerent de Carob, ha explicat a Ressò que durant molts d’anys els comerciants i estrucadors han comprat la garrova molt barata als pagesos, però els hi venien el garroví bastant més car. Ara, des de fa dos anys els pagesos la cobren més cara, per la qual cosa el preu del garroví també ha pujat. Per això na Margalida ens ha contat que ha dit als estrucadors que no poden assumir preus gaire més alts, ja que alguns dels seus clients, que són multinacionals del sector de l’alimentació, els han dit que si el preu de la goma de garroví puja més reformularan els seus productes i substituiran la goma de garroví per goma de guar o goma xantana.
Amb aquest panorama, els experts que hem consultat troben que difícilment es tornarà als preus baixos de fa deu anys, però que tampoc no cal esperar que pugin gaire més que els que s’han pagat enguany i que, el més probable, és que durant unes quantes temporades s’estabilitzin al voltant del 0,70 o 0,75 €/kg. Després ja veurem.
Una de les conseqüències d’aquesta millora en la retribució que reben els pagesos per la garrova ha estat l’ànsia de sembrar garrovers, fins al punt que als vivers hi ha llista d’espera per poder-ne aconseguir. Cal tenir en compte, emperò, que el garrover és un arbre de creixement més lent que molts d’altres fruiters i que una de les seves característiques és que produeix garroves a les branques velles, generalment, de més de set anys, llevat d’alguna varietat que, excepcionalment, entra en producció de forma més primerenca. Si a això hi afegim que en secà no sol arribar a una bona productivitat fins als vint anys, cal fer un pensament abans de fer una nova plantació d’aquest fruiter. Ara bé, és ver que tot aquest procés es pot accelerar si enlloc de secà el conram en reguiu.
De tota manera, sembrar garrovers a Mallorca no és una mala opció. El garrover és una lleguminosa i, com totes les lleguminoses, té la capacitat de captar el nitrogen de l’atmosfera, la qual cosa ens permetrà estalviar doblers en l’adobat. Com que és una espècie mediterrània, s’adapta molt bé al nostre clima i amb la sequera no pateix tant com l’ametler. A més a més, és un dels pocs arbres que no es veu afectat per la xylella, un virus que fa molt de mal als ametlers, la vinya i l’olivera, entre d’altres i que els darrers anys s’ha estès per tota Mallorca.
Això sí, si s’opta per sembrar garrovers convé triar varietats d’alta productivitat i d’un bon rendiment en garroví, que és allò que té més valor. De mallorquines n’hi ha que tenen aquestes característiques, de fet són de les millors. Són bones varietats la bugadera, la duraió, la vermella o la mollar. També s’ha de tenir en compte que hi ha garrovers femelles, com els de les varietats que hem anomenat, que són els que fan les garroves, però que per fer-ne necessiten ser pol·linitzats, per la qual cosa hem de pensar a sembrar alguns mascles o hermafrodites. Entre aquests darrers hi ha una varietat autòctona de Campos que rep el nom de des Mestre.
