La fira d’altre temps…
I arribam al carrer Estret. A cada banda de carrer, fins a can Colau Beques i cas Tauler, taules i l’aparador dels argenters mostrant a la vanitat de les fadrines i jovençanes, hermosíssimes joies d’or i argent, que moltes d’elles les firen amb els doblers guanyats de les collites de les tàperes i la venda dels secalls i barqueres de les llocades ventureres.
Seguim cap a l’església. Dalt el lloc sagrat, per la dreta i esquerra del carrer de la Parròquia, davant el forn del Campanar i el portal de les dones estesa de tests, olles i greixoneres, casolans i ribells i alfàbies i plats envernissats, siurells i olletes i platets per fer cuineta les nines, duits pels ollers de Pòrtol i sa Cabaneta. De front a Correus, fins al carrer de ca ses Monges, canastres i portadores a curull d’olives verdes i pansides, baixades de les muntanyes de Lluc…
En Pepito i en Julià de la Serra, tenen una estesa de cadires de bova, tabulets i balancins i pots de rentar per davant can Beca. Ja som a prop de ca ses Pomaretes del Campanar; veiem taules amb sacs plens de pebre bord per la sobrassada del porc per les vinents matances i petits caramulls de pistils del flairós safrà i canyella d’Holanda i pebre bo. (…) I els llauners, ferrers i trinxeters, amb fogons de ferro, gavilans i aixades, xapetes i càvecs i eines dels camp; ganivetes i gatzolls, xorracs i destrals i llaunes i motlles, pots i regadores.
Una gentada, un torrent impetuós de persones de tota edat, semblant la vella somera de la sínia, miren, volten i tornen voltar, comprant les madones, greixoneres, ribells, graneres per tota la temporada i les camises i roba interior, sabates i mariol.los peluts…
Miquel Roig
