UNES POSTRES DIVERTIDES
Ou frit amb patates i quètxup
La veritat és que el temps d’aquest confinament a casa es pot omplir de moltes maneres i que al cap i a la fi, no ens podem capficar i entristir-nos, sinó que més bé ens convé intentar cercar curolles que ens distreguin a nosaltres mateixos i facin més atractives i divertides les hores a la resta dels nostres éssers estimats i a la gent en general.
La cuina és un món apassionant, sens dubte! Ho dic com a comensal i bon -i molt!- menjador. I ara, darrerament, també culejant entre fogons i greixoneres. Cercant receptes, d’aquell plat que m’agradaria fer, als llibres de cuina o a la xarxa, un dia em vaig topar amb aquestes postres que avui explicaré, especialment per als infants de la casa, ja que aidats pels seus pares, podran jugar i gaudir de fer un ou frit amb patates i quètxup, com unes postres molt simpàtiques i ben bones.
Aprofitant l’avinentesa, i ara que estam entre al·lots, potser convindria fer un poc de pedagogia i explicar que “ou frit” és totalment correcte i és la nostra versió genuïna. “Ou fregit”, per descomptat, també és correctíssim. O que a Catalunya, en solen dir “ou ferrat”. D’altra banda, “ou estrellat”, seria més aviat un castellanisme.
Anem però, per feina! Si vos fixau amb la foto que acompanyen aquestes paraules, veureu que al primer cop d’ull, dins el plat sembla que hi ha un ou frit amb patates i quètxup. Res més lluny! Ja sabeu, des de sempre, que les aparences enganen. Si recordau que hem xerrat de postres divertides, no pot ser molt normal que ens donin de plat dolç uns ous i unes patates fregides amb oli, acompanyades per la famosa salsa que de costum també s’empra per a les hamburgueses. Així, per tant, si vos ho mirau més de prim-compte, descobrireu que el blanc de l’ou és iogurt -col·locat, prèviament dins un motlle redó per donar-li la forma adient- i el vermell, una perfecta i lluent tallada de melicotó en almívar. Les suculentes patates són, simplement, uns talls de mango esculpits amb la forma que ens interessa per aparentar allò que no és. Tenim, a més, a favor nostre, que el color del mango és quasi idèntic al dels tubèrculs esmentats i fregits. I com a cirera del pastís, el fals quètxup és una culleradeta de confitura, a ser possible, del mateix to vermell per acabar de confondre als convidats a taula. En aquest cas concret, és d’atzeroles -sublim!- i feta per na Catalina, la meva dona.
Per a cloure amb aquesta recepta per entretenir infants i omplir un temps -d’aquesta quarantena insòlita- d’una manera divertida, només voldria afegir que, un servidor, ho ha provat de fer. I voldria encoratjar-vos a què ho intenteu. És facilíssim i el resultat a més d’espectacular, és gustós i ben plaent. Barrejant tots els ingredients -com si mullàssiu les patates dins el vermell de l’ou- mesclau el mango amb la confitura, el melicotó i el iogurt, i així, amb tots els quatre elements, en petites quantitats i tots alhora, dins la boca, són d’una exquisidesa encomiable.
Amics, joves i grans: Bon profit!!!
joan pomar mir
