Arran d’un article aparegut a l’Última Hora el passat 19 de setembre en què es qüestionava la meva manera d’actuar pel fet de no haver nascut al poble, vull fer les següents reflexions:
El nostre poble és un poble del PP. Ha estat un dels grans enigmes de viure a Campos entendre això. Que no pateixin cap desgast malgrat tot.
Però bé, ser demòcrates és acceptar el resultat dels vots. Només faltaria. I també felicitar a qui guanya les eleccions, com vam fer aquell mateix dia a través de les xarxes. Saber perdre és una d’aquelles coses necessàries i que fan millorar sempre. A la derrota sempre hi ha aprenentatge. També saber guanyar és una virtut escassa -però això seria per un altre article-.
Malgrat vàrem fer una campanya molt exigent i considero que bona, vam perdre vots i assumim que l’electorat sempre té raó. Ja hem fet la nostra catarsi, ja hem fet autocrítica, ja ens vam llepar les ferides. Ja està fet. Després del 16 de juny ens vam preparar per fer oposició.
I segons la Viquipèdia, el significat de FER OPOSICIÓ és: L’oposició al sentit polític es diu del conjunt de persones, partits, moviments o organitzacions que s’oposen a la política d’un govern i que intenten d’obtenir canvis de política o de govern per mitjans pacífics o violents.
Eliminant els mitjans violents (òbviament), el que significa fer oposició és exactament això, oposar-se a un govern per obtenir canvis de política. Bé, perdoneu l’explicació òbvia, però aquests darrers mesos m’ha semblat que no quedava clar.
És evident que no comparteixo ideologia amb les persones del PP ni de VOX. I que em sento més propera a la gent d’EU i del PSIB i també del PI. Suposo que això ho entén tothom. També és cert que coneixia sols uns quants dels regidors abans del 15 de juny.
En aquesta legislatura, som 17 regidors, cada un amb el seu estil i les seves formes i amb la seva ideologia. Jo crec que en política, com a la vida en general hi ha gent amb qui et trobes més a gust que amb altres. M’agrada molt l’expressió: amics, coneguts i saludats. Defineix molt bé la manera de fer. A mi m’agrada la cordialitat i no la hipocresia. Cal que siguem tots amics els regidors? Jo crec que no. Cal que siguem cordials i educats? Sens dubte. Cal que ens respectem a nivell humà i que ens discutim tot el que sigui necessari al Ple. Perquè tots volem el millor per al poble, però el que per a mi és el millor per al poble no sempre coincideix amb el que és el millor per als altres. Per això Campos ha votat amb pluralitat i per això hi ha diversos partits representats al consistori. Perquè finalment Campos és plural, com ho és tota la societat en general. Plural i complexa. I així és normalment el món modern.
Darrerament se’m recriminen algunes coses. El meu estil directe es veu que incomoda. No demanaré perdó per dir el que penso amb educació. No demanaré perdó per impulsar un acte el dia de l’Orgull LGTBI, no demanaré perdó per l’organització d’un acte de rebuig a la violència masclista. No demanaré perdó per no estar d’acord amb la gestió d’un Govern Municipal que domina la comunicació amb la creació del Diari de Campos. No demanaré perdó quan assenyalo que el tema de la recollida de la Posidònia ha estat mal gestionat per l’equip de Govern. No demanaré perdó per usar les nostres xarxes socials per donar a conèixer la nostra postura en qualsevol tema.
Ho sento, fer oposició no vol dir demanar perdó. Fer oposició és intentar canviar allò que creus que no es fa bé. Fer oposició és denunciar, exigir, fiscalitzar la feina de l’equip de govern.
Malgrat tot, en la meva gestió ningú no podrà acusar-me de cap atac personal a ningú. Ni tampoc males formes ni mala educació. Mai dels mais. Però sí fermesa i un xic de parlar directe. És evident que els afectes es generen sempre a través del parlar i de fet hi ha alguns regidors amb els quals em sento molt a gust malgrat les diferències. I també és sentir-te propera humanament a la gent que fa feina pel poble. No em sap greu reconèixer que també empatitzo moltes vegades amb la batlessa i els regidors amb alguns temes.
I sí, no sóc nascuda a Campos, tot i que l’estimo com si ho hagués fet, i em sento mallorquina i campanera d’adopció, no debades és el lloc que he triat per viure i em sent una mallorquina més. I sí, em confesso catalana de naixement. És greu? És això incompatible a treballar pel poble de Campos? Sincerament, crec que no i per això em sap greu que quan ataquen la meva feina, m’ataquin per aquí. Suposo que no hi ha més arguments quan anem directament a mirar el DNI. Em diuen els amics que això és que estem tocant el moll de l’os i que vol dir que fem bé la feina. Suposo que serà això.
Fer oposició és agrair la feina, el coneixement, les formes i la paciència de la meva companya regidora i cap del Grup, na Maria Magdalena Lladó Plazas. Ella és tot paciència i amor a la nostra vila. I quan ens han atacat personalment he patit més per ella que per a mi. Quin desgast innecessari que ataquin la teva persona i no la teva feina política.
Fer oposició és agrair a la gent de l’Agrupació que sempre estigui al nostre costat i que ens doni suport constantment.
Fer oposició és incomodar a qui mana.
Fer oposició és fer un servei al poble. Finalment, tot això ho fem per tenir un poble millor.
Jo vull viure en un poble solidari, però que també estimi, conegui i doni a conèixer la seva cultura i les seves tradicions a la societat multicultural que actualment tenim. Vull viure a un poble més feminista (però no excloent) i on pugui sortir al carrer a reivindicar una i mil vegades el meu rebuig a la violència masclista. Vull viure a un poble on es pugui penjar amb normalitat la bandera LGTBI a la façana de l’Ajuntament, un poble a on ser d’esquerres no sigui mirat com si fossis un ciutadà esguerrat, un poble on puguem pensar el que ens doni la gana sense retrets. Vull un poble més obert i transparent i sense renunciar a les mil virtuts que tenim.
I aquí estam, procurant que això sigui una realitat. I ara ens toca fer això des de la oposició. I seguirem fent-la. Ens trobareu sempre als plens de l’Ajuntament, a les nostres xarxes socials, als distints actes que es realitzin tant des de l’ajuntament com de les entitats i associacions que ens convidin i també al carrer per escoltar tothom.
Hem vingut per fer feina, en feim i en farem!
Anabel Riveras
Regidora de Més per Campos
