Tomàs Vibot acaba de veure publicat un altre llibre. Es tracta de L’art capturat, que duu com a subtítol Arxiu Històric Monumental de l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve.
Es tracta d’un fons fotogràfic que és una autèntica sorpresa i un petit tresor per a historiadors, investigadors i nostàlgics d’una ciutat -Palma-, la imatge més tradicional de la qual hadesaparegut.
Si els viatgers del segle XIX pogueren plasmar-la en la seva singularitat i “exotisme”, els que la visitaren o hi visqueren fins a la meitat del segle XX encara arribaren a conèixer-la i comentar-la amb el seu encant provincià, fascinats pels carrers apartats, moderada en el perfil urbanístic i, sobretot, conservant un Centre Històric que Josep Pla, entre d’altres, descrigué amb admiració. D’aquesta època queden suggestius retrats literaris, velles guies d’escriptors il·lustres, col·leccions de fotografies de paisatges, vistes “típiques” i detalls d’etnografia definitivament desapareguts.
Però un seguit d’intervencions urbanístiques desafortunades han fet que de tot allò en quedi poca cosa.
Per això, la troballa i l’esforç de treure’l a la llum és tan notable i transcendent. Un magnífic investigador com és Tomàs Vibot Railakari ha sabut localitzar-lo i això, ho sé per experiència, no és sols bona sort, hi ha també una bona part d’intuïció i molta feina de camp prèvia. En aquest aspecte, el currículum de Vibot avala els coneixements acumulats sobre el Patrimoni a Mallorca i que sigui un dels historiadors més ben informats, destacant tant en la investigació com en la divulgació cultural, un camp que no ens cansarem de ponderar per assolir el respecte i la posada en valor del que queda del nostre Patrimoni.
A la presentació, l’autor pondera amb rigor la figura de Gabriel Alomar Esteve (1910-1997), propietari de l’arxiu i personatge que conegué molt bé el Patrimoni Històric durant unes dècades essencials de la transformació de Palma. Ara descobrim el gran projecte de voler elaborar un Arxiu Històric Monumental amb la intenció que servís de catàleg per preservar un nombre indeterminat d’edificis, d’interiors senyorials i una gran varietat d’elements històrics. Era un projecte ambiciós que realitzava en col·laboració amb el també arquitecte Josep Ferragut Pou i que quedà truncat quan morí prematurament aquest darrer. Tot i que els arxius difereixen en diversos aspectes -estan molt ben explicades les característiques de cada un per Vibot-, sembla que la intenció final era la mateixa.
Amb aquesta publicació, Tomàs Vibot aconsegueix un èxit i una aportació molt valuosa per a l’estudi del nostre Patrimoni: completar el volum I, les fotografies que féu i guardà Josep Ferragut), amb un volum II de material gràfic localitzat -més de 475 fotografies en blanc i negre- que ha estudiat, ordenat i presenta ara al públic. D’aquesta manera ens aproxima al gran projecte de catalogació històrico-monumental de dues figures senyeres de la nostra cultura del segle XX, els dos arquitectes que millor conegueren la ciutat en la seva època i tenien les possibilitats, la sensibilitat i la cultura per dur-ho a terme.
Aina Pascual, historiadora de l’Art
