DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A L’INSTITUT DAMIÀ HUGUET
He trobat un ram de dones tancades
sobre la taula de la cuina.
Ganivet en mà, he intentat alliberar-les.
Ben plegades, una damunt de l’altra
estenien randes i domassos vermells
sobre núvols de sang antiga.
He fermat, un a un els cabells
i amb la llarga corda,
han començat a beure cel
i a sentir la tèrbola veu de la tórtora
Amb aquest poema d’Àngels Cardona a l’institut Damià Huguet volem recordar que avui celebram el Dia Internacional contra la Violència de gènere, perquè tal dia com avui, un 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo. Històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència contra els abusos i la tortura.
El 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment el 25 de novembre Dia Internacional de l’Eradicació de la Violència contra les Dones i va instar els governs, les organitzacions internacionals i les organitzacions no governamentals a organitzar activitats adreçades a sensibilitzar l’opinió pública envers el problema de la violència contra la dona.
D’aleshores ençà, moltes han estat les iniciatives que els diferents poders públics ha iniciat per tal d’acabar amb una de les xacres més nefastes de la societat actual. Malgrat tots els esforços no hem estat capaços, encara, d’aturar el tràgic degoteig de víctimes, que a totes i a tots diàriament ens omple de dolor i també de vergonya. És per aquest motiu que, en un dia com avui, ens hem d’unir per mostrar conjuntament el nostre condol per totes i cada una de les dones que han estat víctimes de la violència masclista no només al nostre país, sinó arreu del món. Tanmateix no volem que aquestes dones, amigues, veïnes, companyes de feina, familiars nostres esdevinguin simples números en les estadístiques, sinó la força que ens ha d’empènyer a capgirar aquesta realitat.
Així mateix, condemnem enèrgicament tot tipus de violència, però recordam la que es fa contra les dones perquè neix d’unes relacions de poder històricament desiguals que fan que els homes dominin i discriminin en massa ocasions les dones, la qual cosa constitueix un obstacle per a l’assoliment de la igualtat i perpetua aquesta situació de subordinació.
També volem desterrar d’una vegada per sempre mites, estereotips i prejudicis que es van perpetuant generació rere generació i que en massa ocasions són la causa de la violència masclista. Mites com el de la mitja taronja, el de la fidelitat, el de l’exclusivitat, el de la gelosia, el de la passió eterna… perquè contribueixen a mantenir la ideologia de l’home dominant i reforçar el rol passiu i de subordinació de la dona. Basta recordar que just aquest any a l’estat espanyol han estat assassinades 55 persones.
Per això, avuit tots plegats rebutgem vells mites caducs i facem un recordatori per a totes les dones que han viscut un infern, amb aquest poema de Josep Nadal:
L’amor amb violència no és amor,
ni ho són les nits de temor i de ràbia.
Totes les persones tenim dret a decidir amb qui compartim la vida,
i a decidir quan canviam de camí.
L’amor no sempre és per a sempre.
Tenim dret a perseguir els nostres somnis.
Som les dones que trenquen les reixes,
les filles de la llum i del llentiscle.
Lluernes a l’estela de dones valentes
que ens han dut fins ací.
Denunciam el dolor i la mort en vida de tantes.
Denunciam l’actitud possessiva,
el menyspreu quotidià,
la cosificació dels cossos.
Som homes de veres que no compram dones
ni les controlam,
ni volem ser prínceps de cap presonera.
Persones que sabem de la llibertat dels cossos
de les mirades.
Persones per damunt de les imatges
de les modes
i les fòbies
que modela la pantalla.
Persones construint contra la nit
relacions des del respecte.
L’amor amb violència no és amor,
no és amor.
L’amor amb violència no és amor,
no és amor.
L’amor amb violència no és amor,
no és amor.
