L’AECC demana un gran Acord Contra el Càncer
- La pandèmia ha agreujat la situació de desigualtat i vulnerabilitat de la població
amb càncer
- 1 de cada 5 pacients no han estat diagnosticats, o s’han diagnosticat tard, durant
el confinament
- Del 34% de pacients amb depressió i ansietat durant la primera ona, s’ha passat
al 41% el mes de desembre
- Un 20% de la població amb càncer havia empitjorat greument la seva situació
econòmica durant el confinament i un 17% encara no s’ha recuperat
- El 40% dels pacients s’han sentit solos durant la pandèmia
- El X Fòrum Contra el Càncer ha abordat els diferents reptes i desafiaments que
s’han d’assumir per a afrontar l’impacte que la COVID-19 en la població amb
càncer
- Quatre pacients amb càncer han debatut en els Diàlegs *AECC on s’ha
manifestat la necessitat de tenir aquest acord
- Per part seva, l’AECC a Balears celebra dia 5 de febrer el primer webinar del
cicle de conferències “Col·loquis contra el Càncer” que analitzarà la situació
oncològica a Balears i que comptarà amb la participació de la Dra. Josefa
Terrasa, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Són
Espases.
El càncer és igual per a tots, però no tots són iguals enfront del càncer
La pandèmia ha agreujat una situació de vulnerabilitat prèvia que ja venien vivint moltes
persones amb càncer. Així s’ha manifestat en els diferents actes organitzats per l’AECC
durant aquest Dia Mundial.
Així, en el desenvolupament dels Diàlegs AECC quatre pacients de càncer, Eva Martín,
Víctor Cañamares, Verónica Sánchez i Madalina Ilinca, han aportat el seu testimoniatge
sobre la realitat que viuen amb la malaltia i com aquesta s’està veient agreujada des que
arribés la pandèmia.
La realitat és que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes probabilitats
d’enfrontar-se al càncer tant en la seva prevenció, com en accés a tractaments o als
resultats de recerca.
L’accés als programes de detecció precoç de càncer de còlon, per exemple, continua
sent desigual al país, on hi ha Comunitats Autònomes en les quals s’ha aconseguit el
100% de la cobertura i altres en les quals no. L’any 2017, només el 44% de la població
de risc estava coberta per un programa de detecció precoç de càncer de còlon.
Entre pacients i familiars, les desigualtats són evidents ja que, des del punt de vista
econòmic, el càncer provoca pobresa en el 25% dels nous diagnòstics de càncer que
es produeixen en persones en edat laboral.
Respecte a l’impacte psicològic que genera un diagnòstic i la possibilitat d’accedir a un
tractament psicològic especialitzat, tant per a pacients com per a familiars, el 30%
presenta trastorns psicopatològics, com a ansietat o depressió, que necessita atenció
per part d’un professional de la psicologia. No obstant això, el 94% de les CCAA ofereix
una cobertura insuficient o nul·la en tractament psicològic especialitzat.
Verónica Sánchez, pacient de càncer de mama, reclama “la necessitat que, des que et
donen el diagnòstic, igual que comencen a donar-te volants perquè et facin aquesta o
una altra prova o et manin a un especialista o un altre, et derivin a un psicòleg i no sigui
un mateix qui hagi de detectar que el necessita i buscar-lo”.
L’accés als serveis de radioteràpia és un altre exemple d’inequitat. Aquest tractament
vital no es dóna per igual en totes les CCAA, per la qual cosa hi ha pacients que
assumeixen un cost econòmic, social i emocional major per a poder accedir a ell. En
concret, per a aquells pacients que necessitin fer un canvi de residència, pot arribar a
ser de 1.100€ de despesa mitjana.
La pandèmia agreuja encara més la situació de desigualtat i vulnerabilitat
A més, l’arribada de la pandèmia no ha fet més que agreujar una situació que ja era
desigual per a moltes persones afectades de càncer. L’estudi “Impacte de la pandèmia
en persones afectades per càncer a Espanya” realitzat per l’AECC revela el cop per als
pacients amb càncer que sofreixen les dues pandèmies: de la qual es parla (COVID) i
de la silenciosa que és el càncer. En aquesta tercera ona, la situació d’emergència en
càncer a penes ha millorat.
Des del punt de vista psicològic, la pandèmia va augmentar l’impacte emocional i durant
el confinament el 34% dels pacients va desenvolupar ansietat o depressió. Al desembre,
aquest percentatge havia pujat al 41%.
Respecte a l’impacte social, durant el confinament gairebé un 20% de la població amb
càncer havia empitjorat greument la seva situació econòmica. Al novembre, un 17% de
la població amb càncer no s’havia recuperat.
Víctor Cañamares, un altre dels pacients en els Diàlegs AECC, diagnosticat recentment
de càncer de bufeta, alerta “que és necessari que el càncer comenci a veure’s i a tractar-se com un problema que engloba diferents aspectes: el psicològic, el social i, per
descomptat, el sanitari. No es tracta només d’un diagnòstic i un tractament”.
Els retards sanitaris és un altre dels aspectes que més preocupen durant la pandèmia i,
és que, durant la primera ona, 1 de cada 5 pacients no s’ha diagnosticat o s’ha
diagnosticat tard, amb el que això suposa per a la supervivència.
Per a Eva Martín, pacient de càncer de cèrvix que està en període de revisions, “tot
passa pels recursos. No tinc cap queixa dels professionals sanitaris, però segueixen
sense recursos. Vaig sofrir retards en la primera ona i, de nou, en la tercera, un any
després, res ha canviat…la sanitat segueix sense recursos ni mitjans professionals
suficients”
Finalment, un 40% dels pacients està vivint una situació de solitud no desitjada. Aquesta
sensació és la diferència entre el contacte social que li agradaria tenir a la persona
malalta i la que realment té.
Madalina, pacient de càncer de mama diagnosticada en l’estiu de 2020, afirma que “no
sabia que podia tenir un psicòleg. Et diuen que tens una malaltia i saps que has de
tractar-te per a curar-te, però no penses que psicològicament això vagi a afectar-te i la
veritat és que arrasa com un tsunami sense que puguis compartir-ho amb la teva gent,
a causa de l’aïllament social”.
Un Acord Contra el Càncer que uneixi a tota la societat
Davant aquesta situació, l’AECC demana que tota la societat espanyola es posi d’acord
contra el càncer perquè:
– tota la població tingui la mateixa facilitat en la presa de decisions saludables per a
evitar fins al 50% dels casos de càncer – tota la població espanyola pugui accedir als programes de garbellat de càncer independentment del seu lloc de residència.
– les persones amb càncer puguin afrontar la por i disminuir la sensació de solitud no
desitjada i que pacients i familiars puguin accedir a tractament psicològic especialitzat
– el càncer no provoqui pobresa en les persones amb càncer més vulnerables.
– ningú es quedi sense diagnosticar a conseqüència de qualsevol mena de crisi
– tota la població amb càncer tingui les mateixes possibilitats d’accés als resultats de
recerca sobre la malaltia.
