L’OCUPACIÓ DE L’EDIFICI ABANDONAT DE CA’N COS

Aquí teniu una carta que ens varen arribar a la redacció de la revista Ressò perquè en féssim difusió tant a través de la Ressò en paper com en la digital.

L’OCUPACIÓ DE L’EDIFICI ABANDONAT DE CA’N COS

Som dues famílies campaneres, amigues de la família Moreno-Torres, aquella que durant quatre anys ha viscut a l’edifici abandonat de Ca’n Cos, a la part que dona cap al nostre sector urbà. Fa cinquanta anys que membres d’aquesta família fan la temporada de tomar ametles i garroves al Migjorn mallorquí. Som pagesos, els coneixem molt bé i són bona gent i molt feiners. Els propietaris d’es Maideu, de Son Marrano i de Son Gravet (Llucmajor), a més de propietaris rurals d’altres municipis, també els acullen des de fa molts d’anys com treballadors temporers. Les dues famílies que subscrivim aquest article també els hi tenim una molt bona consideració, els estimam i ens sentim estimats per aquesta família nombrosa. Fins fa uns quatre any, els Moreno-Torres eren propietaris de deu quarterades d’olivar al seu poble Beas de Segura (Jaén) i es guanyaven la vida comercialitzant el seu oli i fent la temporada de l’ametla i de la garrova a Mallorca. Com a desenes de milers de famílies pageses, la crisi del camp els va obligar a desfer-se de la seva finca, a un molt baix preu. Arribats a Mallorca, varen instal·lar-se a l’edifici abandonat, repetim, propietat d’un dels més poderosos Bancs d’Europa. Aquesta entitat bancària va voler negociar amb els nostres amics, oferint-los poder fer ús d’aquelles instal·lacions, però en unes condicions que aquella família (amb cinc menors d’edat, un d’ells un infantó de vuit mesos) no podia assumir. A continuació volem recordar la definició de Demagògia: “Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals, així com de falsedats, per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i tramposos, dirigits a mantenir situacions de privilegi dels governants”. Si els lectors llegiu atentament el significat d’aquest immoral concepte, i l’aplicau als següents comentaris, arribareu a la mateixa conclusió que, tots els que tenim ulls i consciència (la gran majoria), fa molt de temps que observam i patim al nostre poble. “Després de molt de temps de lluitar, Can Cos ha quedat lliure d’Okupes. Des de l’equip de govern seguirem fent feina i no escatimarem cap esforç perquè el nostre municipi de Campos torni a ser el poble tranquil i segur que ens mereixem. Donar les gràcies a la Policia Local i a GC per la tasca realitzada”.

Aquestes manifestacions provenen de la màxima autoritat civil del nostre poble, que les va publicar a principis de desembre de l’any passat al Facebook. No sabem a quina “lluita” es refereix la Sra. Porquer, ja que els únics que realment han lluitat en aquest conflicte han estat els directius d’un dels més grans Bancs europeus i propietari de Can Cos, que han utilitzat com “armes de lluita” tots els instruments jurídics al seu abast, i que varen acabar amb una ordre judicial exhortant els nostres amics a abandonar aquell ruïnós edifici. Aquests banquers varen ser els únics “lluitadors”, i no el grup polític que controla el nostre ajuntament. Per cert, la família Moreno-Torres va abandonar voluntàriament Ca’n Cos, sense haver estat obligats per cap força d’ordre públic. Segur que tots els habitants del nostre municipi (nucli urbà de Campos, de sa Ràpita, de ses Covetes i el fora vila de tot el terme) vos farien mamballetes si qualque dia realment començàssiu a no escatimar esforços per aturar els robatoris i inseguretat generalitzada… A molts d’altres pobles sí que s’apliquen mesures per frenar la delinqüència, i amb molt bons resultats. Creim que sobra l’agraïment a les nostres forces de l’ordre per la tasca realitzada, , ja que aquests homes i dones, guàrdies o policies, es limiten, el millor que saben i poden, a complir amb les seves obligacions laborals.

Una altra observació: gran part del nostre poble també li agrairia molt que, en lloc de fer declaracions tan impresentables i falses, es dediqui a “no escatimar esforços” per frenar les contínues infraccions urbanístiques, algunes de gran calat, que sabeu que s’han comès i se segueixen cometent, al nostre municipi. Hem pogut veure un document que mostra un càlcul aproximat dels doblers que el nostre Ajuntament, a base de fer els ulls grossos en una qüestió tan sagrada com la concessió de llicències d’obres, ha deixat d’ingressar durant els darrers catorze anys, i qualque dia voldríem que es fessin públiques.

I per acabar, Sra. Porquer i el vostre grup municipal, vos recordam el que diu la Constitució espanyola al Capítol tercer de l’Article 47, apartat Dels principis rectors de la política social i econòmica: “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics (o sigui, Vostè i el seu equip de Govern, Sra. Porquer) han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”. Pregunta: Què ha fet el partit polític que des de gairebé sempre ha “governat” aquest poble per complir aquest mandat de la Constitució, especialment durant els dos darrers anys?

Agraïm molt sincerament a RESSÒ que ens hagi permès practicar allò de cada vegada més difícil en els mitjans de comunicació: la llibertat d’expressió i de debat.

Dues famílies campaneres