Bachir El Jabli Ouakil: “Sent Campos com el meu poble”

Un reportatge de @hernannogues

Un dels referents de la comunitat marroquina a Campos, on resideix des de fa vint-i-tres anys, ens conta com és la seva vida al poble.

Campos va tenir per diversos motius un important creixement poblacional des de fa una vintena d’anys. Molts col·lectius estrangers van triar aquest poble per viure, transformant la seva fisonomia.
Inicialment els primers marroquins que van venir a Mallorca van arribar a sa Pobla, un poc més tard a Felanitx i ja finalment per la relativa accessibilitat a Palma, la proximitat amb les platges, l’oferta de supermercats i l’accés a un habitatge relativament just, entre altres raons van fer que els marroquins a poc a poc es quedessin a Campos.

En un principi van ser els homes sols, més tard van venir llurs dones i a conseqüència d’aquesta mobilitat va néixer la primera generació de campaners d’origen marroquí, avui dia adolescents que a ca seva xerren català i àrab com llengües natives i són un exemple d’integració multicultural.

Bachir El Jabli Ouakil és un d’aquests homes. Al principi la seva idea era treballar un parell de temporades, guanyar un poc de diners i tornar al Marroc. Tenia vint anys, una forta arrel amb la seva terra per la família i els amics i Mallorca era tan sols un projecte temporal. Però la vida tenia altres plans per a ell. Després de vint-i-tres anys, avui és pare de dos adolescents nascuts a Campos i treballa com a encarregat a una coneguda fàbrica campanera des de fa vint anys.

Com et sents? Com un campaner d’origen marroquí o un marroquí vivint a Campos?
El sentiment ha canviat molt amb el pas dels anys doncs al principi va ser un lloc de pas per a jo. Ara mateix et puc dir que sent Campos com el meu poble. He passat gairebé la meitat de la meva vida vivint al poble. Abans em sentia una mica sol, però ara amb la família i els amic és com el meu poble.
Al principi quan vaig arribar a l’illa des del Marroc vaig arribar a Petra, però després vaig venir a Campos. Mai vaig tenir problemes de feina. D’ençà que vaig arribar vaig aconseguir treball. Crec que el que vol treballar treballa, és un assumpte d’actitud davant la vida. Podràs tenir alguna circumstància temporal però si vols, tens feina.

Perquè penses que a diferència de Catalunya on hi ha marroquins inserits a la vida política i social d’aquell territori, a Mallorca no hi ha cap representant de la vostra comunitat a la política o les ONG’s?.
El que va passar és que els que Marroquins que van venir a Mallorca només venien en un principi per fer temporades, sense cap intenció d’arrelar-se. En canvi a Catalunya, potser van veure més possibilitats de fer coses a llarg termini i a poc a poc es van introduir dins d’organitzacions socials i polítiques, potser també amb l’objectiu de generar un espai de defensa de drets i llibertats personals i religioses. Però estem treballant en què això canviï en el futur, es necessita gent disposta, amb formació en el tema i una mica més de temps . Crec que la propera generació de joves nascuts a l’illa hi participaran més que nosaltres.

Quina expectativa teniu amb la nova mesquita? És una mostra més palpable i concreta del fet que sou al poble?
Nosaltres des de fa onze anys que tenim una altra mesquita al poble, però mai hem arribat a què la gent del poble sàpiga quina cosa és la mesquita més enllà dels preconceptes, per a què la fem servir, si només és un centre religiós o no. Ara ha arribat l’hora d’ensenyar-vos que la mesquita per a nosaltres és un indret molt important, del qual sempre vindran coses positives i no negatives. Al principi quan vam comprar la mesquita alguna gent del poble es va espantar una mica, però al contrari, comprar la mesquita vol dir que a Campos hi ha moltes persones de la col·lectivitat marroquina i som gent del poble, els quals hem pogut entre tots posar diners per comprar el terreny, construir-la i ajudar perquè sigui un centre de divulgació de qui som i que fem a més de la part religiosa, ja que serà un lloc de trobada, d’activitats i de coneixement. Qualsevol veí del poble que necessiti saber qualque cosa de nosaltres i parlar amb algun dels cinc membres del consell directiu de la comunitat de la mesquita, ho podrà fer i serà benvingut. Serà la nostra casa al poble. Obrint la mesquita donem la cara, som aquí, el que fem ho veu tot el poble i no fem res amagat.

Us molesta que permanentment us demanem pel rol de la dona a l’Islam?
A la dona marroquina li costa molt integrar-se en primer lloc per la seva vestimenta, com si per als occidentals fos endarrerida en el temps. Que una dona porti una roba determinada no vol dir que no s’hagi integrat o que no vulgui fer-ho. Són costums de sempre i som així. És part d’una cultura ancestral.
La gent ha d’entendre que la dona marroquina és molt important per a la família, ja que és la que porta i condueix la segona escola dels nostres nins, que és ca nostra. Quan un nin marroquí surt positiu pel poble, és que aquest nin ha tingut una bona educació a ca seva, més enllà que la mare dugui qualsevol roba.
A banda d’això, de vegades les dones marroquines arriben a Espanya més tard que els seus marits, els quals ja porten més anys vivint i parlen la llengua, coneixen els llocs, per la qual cosa les donen en primer lloc han d’estudiar l’idioma, conèixer el poble, la gent, els llocs i això fa que al principi sembli que no s’han integrat, és un procés migratori que de vegades és dur i acostumar-se és difícil. Volem que les donen marroquines estudiïn i s’integrin, per això voldríem que ens donessin una mà amb això, per poder facilitar la integració.
Les dones joves marroquines i campaneres són les més importants, ja que són un exemple de com integrar dues cultures i són el futur. Que no els agradi anar-hi a una discoteca a beure alcohol no vol dir que no s’hagin integrat, al contrari, els agrada divertir-se com a tots els joves però a la seva manera. Barregen les dues cultures sense problema i conviuen amb això.

Podeu llegir l’article complet a l’edició en paper.