EN AQUEST PERÍODE DE CONFINAMENT, ENS HAN DEIXAT…
Des de Ressò (en format digital, perquè en paper no sabem encara quan podrà tornar sortir al carrer) hem cregut necessari informar els nostres lectors de les persones que han mort a Campos des del confinament amb la Declaració d’Estat d’Alarma i en conseqüència de la prohibició de la celebració dels funerals i tota casta d’actes religiosos a les esglésies (entre moltes altres mesures preses i de tota índole) per evitar nous contagis de l’ara conegut i poderós Covid-19.
Evidentment és una situació nova i estranya el fet de no poder acomiadar els nostres éssers estimats, amics i veïnats de la vila. Fins i tot als tanatoris i als enterraments només s’hi han pogut reunir els familiars més propers dels difunts.
D’altra banda, ens hem animat a fer aquesta ressenya -dolorosa i trista, sens dubte- perquè si no hem pogut veure -quan hem sortit a comprar, amb comptagotes, a la botiga o a la farmàcia-, l’esquela en qüestió, moltes de les morts ens hauran passat desapercebudes i, per tant, totalment desconegudes i ignorades. Per això mateix, i per retre un senzill record i reconeixement a totes aquestes persones, volem esmentar-les i, per descomptat, donar el nostre sincer condol als seus estimats parents.
Dia 10 de març se celebrà el darrer funeral a la nostra parròquia en sufragi d’Antònia Nicolau Campaner, viuda d’en Miquel de Son Blanquet, que havia mort el 8 de març, a 86 anys. Pocs dies després, concretament el dia 13, es decretà l’Estat d’Alarma i des de llavors fins al dia d’avui, dia 2 de maig, que és quan escric les presents retxes, aquestes són les persones de Campos (o que hi tenien la seva procedència o bé una forta relació amb la vila) que ENS HAN DEIXAT…
Dia 18 de març, Joan Barceló Lladó, en Joan de can Plora, als 91 anys.
Francisco Grimalt Manresa, de Cortada, el 21 de març, quan tenia 75 anys.
José Hisado Luengo, brigada de la Guàrdia Civil, esposa Maria, fills Paco (EPD), Antònia, Sebastià i Fina. Als 84 anys, el dia 22 del mateix mes.
Antonio Guasch Ferrer, Toni Guasch, fills Joan i Catalina, el 23, amb només 61 anys.
Joan Monserrat Suau, de can Suau, dia 24, de 74 anys.
Apolonia Garcias Ballester, de can Bragues, fills Mª Paz i Felix, gendre Emilio, el 26 amb 86 anys.
Margalida Alzamora Sansó, filla Miquela Mas, gendre Joan Mascaró -Neula-, a 93 anys, dia 27.
Diego Tomás Díaz, pare de Xim i Esteve, ja dins el mes d’abril, dia 3, amb 89 anys.
Maria Medina Sánchez, la dona d’en Emilio es Forestal, mare d’en Pedro Cayuela, als 65 anys, el dia 9.
Magdalena Mascaró Mascaró, de Son Trompa, fills Biel Burguera -Gimnàs Tothom- i Mateu Burguera -detergents Burguera-, als 93 anys, dia 11 d’abril.
Maria Huguet Sastre, na Maria Colomera, fills Onofre i Colau, nores Miquela i Margalida, el 22 i amb 94 anys.
José Fernández Piña, en Pepe de sa Taverneta de can Mayol, viudo de Maria Lladó Mayol, pare de Pep, Gori, Tòfol i Sion, també el dia 22 d’abril als 77 anys.
Catalina Burguera Barceló, Catalina de can Sastre, Viuda de Jaume -Pitoxo-, mare d’Andreu, Antònia i Maria, el 27, amb 90 anys.
Andreu Manresa Aguiló -s’home de na Maria de ca sa Madoneta d’Es Palmer-, esposa Maria Gabriela Manresa Fullana, pare de Ventura, Rafel i Maria. Morí a 76 anys el darrer dia d’abril
A més, volem ressenyar a dues persones més que encara que no vivien a Campos, com veurem, hi tenien altres lligams, o bé de naixença, o bé per la seva dedicació, en aquest cas musical. Una d’aquestes és Pedro Fuentes Barranco, cantant líric i tenor de la coneguda i prestigiosa agrupació Quatre de Cor, que morí dia 11 d’abril als 78 anys. I l’altra, Micaela Pizá Mesquida, Miquela Cos, natural de Campos, que ens deixà dia 24 del mateix mes, a 93 anys, esposa de Cosme Adrover, que fou batle de Santanyí durant molts d’anys.
Voldríem alhora agrair la generosa i esplèndida tasca que fa, d’ençà d’una bona colla d’anys, el nostre conciutadà Nadal Riera Mesquida, informant-nos cada anyada, al programa de festes, de tots els campaners i campaneres que ens han dit el seu adéu darrer, així com l’encomiable deixa de l’amo en Miquel Lluís, Miquel Adrover Roig, que al llarg d’una vida fecunda ens feu el mateix present de recordar-nos -a les mateixes pàgines- a tots aquells que havien emprès el camí de l’últim viatge.
Finalment, volem demanar disculpes si involuntàriament hem deixat d’esmentar a qualcú que per desconeixement no hem inclòs en aquesta lamentable llista dels vilatans que han hagut de marxar durant aquest temps de confinament -que encara dura- i d’una forma tan poc usual i penosa, com és la de no poder acomiadar-nos dels nostres éssers més estimats, tal com, fins ara, teníem costum de fer-ho. Un hàbit -absolutament- atàvic i quasi sagrat.
Descansin, tots ells, en pau.
(La bella imatge que acompanya l’escrit és del pintor campaner, Antoni Mas)
joan pomar mir
