A tots ens va trastocar la noticia que ens informava que el poble havia de quedar confinat a casa. Per un bé de tots, tocava limitar moviments de persones per evitar que el virus que està fent tant de mal s’escampàs arreu i provocàs més desgràcies.
I que és allò que va preocupar primer a la gent? Tenir el rebost i la gelera plens. Coes a mercats, supermercats, botigues… però en aquell moment ningú no pensava en els agricultors i manco amb els mallorquins.
I és que sense ells no hi hauria fruita ni verdura al mercat, carn a les carnisseries, llet, ous… ells no es poden aturar de treballar. Les plantes necessiten que les cuidin cada dia, els animals segueixen menjant… en fi, la natura segueix el seu camí. I a més de no poder-se aturar, s’han hagut d’adaptar a fer tot això amb manco personal i amb condicions de feina difícils, però son uns valents i ho duen endavant com sigui.
A més, molts d’aquets productors del camp mallorquí s’han trobat sense sortida al seu producte, ja que servien restaurants i hotels que ara romanen tancats, però han fet un esforç, han dissenyat maneres de fer arribar el seu producte a la gent mitjançant venda directe a domicili, amb un resultat que alguns d’ells s’estan sorprenent. Però allò que no hauria de passar és que tot tornàs a la normalitat i deixàssim de comprar producte mallorquí. És vera que ara més que mai ens necessiten, però quan tot això es calmi, seguiran necessitant la nostra ajuda. Mirem d’evitar que entri producte de fora mentre en tenguem d’aquí. És clar que la producció de l’illa no basta per a tothom, però tampoc hem de deixar que es tudi o es malvengui per donar prioritat al que arriba de fora.
A més els pagesos, a part d’omplir-nos els estómacs, han estat al peu del canó, ajudant amb els seus tractors i les seves hores a desinfectar els carrers del poble, i és que encara que molts de pics són criticats, ells hi són sempre.
Així que ara toca donar-los les gràcies, perquè segueixen tirant endavant els seves explotacions per tal que tothom pugui tenir menjar a taula. Facilitem el comerç local i de proximitat i sobretot, que en passar tot això segueixi aquest ambient de complicitat que pareix que s’ha creat entre la pagesia i el poble. Tampoc podem oblidar tots els altres oficis que segueixen fent feina per dur bé la situació, com són els sanitaris, el personal de neteja, les forces de seguretat, els farmacèutics, els forners, els transportistes…
Miquel Àngel Mas Baron
