HOMENATGE A TOTES LES DONES
Avui, 8 de març, volem fer un homenatge a totes les dones. Dir treballadores és un epítet innecessari.
A totes aquelles que amb les seves reivindicacions aconseguiren el que avui tenim. Encara ens fa falta molt a fer, però ens en recordam de totes elles.
I ho farem amb unes paraules de Bàrbara Suau:
“Les dones, fins fa pocs anys, eren pràcticament transparents per als historiadors i les autoritats: o no existien, o passaven per la vida de puntetes. La història ha estat protagonitzada, contada i escrita per homes. Fins a la segona meitat del segle XX tots els càrrecs públics de rellevància eren ocupats per homes. Els càrrecs polítics i els religiosos… els músics, els artistes, els metges, els esportistes, i els escriptors reconeguts eren homes.
Però elles també hi eren, i la seva història també s’ha d’escriure. Si no pogueren tenir carrera, ni temps per dedicar-se a l’art, a la política o a la literatura, fou perquè els seus pares i la societat consideraven que només havien de saber escriure el seu nom, o que podien aprendre a llegir, però no a escriure… O que, malgrat tenir aptituds per estudiar, havien de fer feina per ajudar a pagar els estudis del germà… Moltes nines no anaren mai a escola perquè havien de fer de tetes dels germanets petits. I quan eren grans, a més d’atendre la casa i la família, anaven a treballar per dur un altre sou a ca seva.
Les dones també hi eren, on eren els homes. Eren a ca seva i pel món: al tall de collidores, al ranxo de carboners, amb els talladors de pins, a les possessions, al trosset de terra, a la botiga, a la fonda, al forn, amb les parteres, amb els malats, a la Inclusa, a l’escola, a l’hostal, als tallers d’espardenyers, de brodadores i de cosidores, a la fàbrica de teixits, a la fàbrica de sabó o darrere el carretet del peix… Eren també a plaça, a l’església, a cals senyors, al convent, a cuidar malalts i a vetlar els morts. Duien el maneig de les cases de possessió…
I també feren de dides, i feien matalassos i ciris i emblanquinaven…I emigraren a l’Argentina, a l’Uruguai… “
