Doctor Llorenç Bujosa Vadell, campaner situat a la càtedra de Dret Processal a la Universitat de Salamanca
Ressò. Llorenç, un campaner a la Salmanticensis. Tu ja has explicat al Pregó d’on vens i com ton pare, Rafel de Sa Matança, va procurar que anassis a un centre universitari de primera. Fora de les preguntes tòpiques d’un mallorquí a Salamanca; tu feres tot el batxiller a Llucmajor? Què recordes d’aquell Institut? I com consideres que va ser la teva preparació per a la universitat?
Llorenç Bujosa. Sí, jo vaig esser de la promoció que va inaugurar l’edifici nou de l’institut de Llucmajor al camí de Gràcia, amb els avantatges i els inconvenients que això tenia. Record que el primer any dinàvem al lloc que teòricament havia d’esser la biblioteca. I en aquells temps contaven que la Reina Sofia, quan havia inaugurat l’edifici, havia dit: “Esta biblioteca no tiene libros”. Tot tenia un caire d’una mica d’improvisació. Malgrat això hi havia sense cap dubte coses bones. Hi havia professors molt motivats i conservo bons amics de llavors. La preparació per a la Universitat no va esser en general gens dolenta i estic content d’haver anat a un centre públic per l’ensenyament secundari. Recordo que vam aprendre a esser responsables amb els estudis i això és molt important per entrar amb bon peu a qualsevol universitat.
R.: No hi ha dubte que tu has hagut de deixar enrera i enfora moltes coses: família, llengua, paisatge i n’has adquirides unes altres: nova família, tres filles com a sols; una nova terra de vida i de feina, Castella. Què diries o recomanaries a un jove a punt de fer segon de batxiller a Mallorca? Finalment triunfar fora és “millor” o “més fàcil”?
Ll.B.: En certa manera he procurat guanyar coses i perder-ne poques. La vida a Salamanca és molt diferent respecte a Mallorca, però he cercat sempre una bona combinació entre el temps de Castella, el temps de Mallorca i altres llocs que també s’han anat fent una mica part del paisatge de la meva vida. La família certament ha estat enfora la major part de l’any, però la llengua ha viatjat amb jo sempre –la parlo fins i tot a les filles, amb un èxit relatiu: l’entenen i no la parlen-. El paisatge mallorquí sí que m’ha fet falta i una de les coses que més m’agraden quan torn a Campos son les olors de fora vila i naturalment la vorera de mar.
Quan jo me’n vaig anar a estudiar a Salamanca els districtes universitaris estaven ben tancats i era ben complicat que et permetessin canviar de universitat. Ara anar-se’n al menys un temps a estudiar a fora és molt més fàcil. I recomano molt al qui acaba el batxiller viure l’experiència, tant a universitats de la península com a altres llocs. El problema pot venir quan per un motiu o l’altre t’enganxen i et quedes uns quants decennis més del que suposaves al principi.
El triomf em sona a una cosa taurina, i per aquesta banda Salamanca no m’ha conquerit encara, ni és probable que ja ho faci. Jo sempre he estat més de fer les coses el millor que he pogut, i si vénen bones conseqüències de la feina tot això és guany. La satisfacció pròpia per una feina ben feta és una de les coses més difícils d’aconseguir i que jo valoro més. No crec que a fora sigui millor o més fàcil. És diferent per que és necessari adaptar-se sempre. Però també és necessària una adaptació quan un canvia de lloc d’estudi o de feina dins Mallorca mateix.
R.: No sé si segueixes l’actualitat mallorquina. Hi ha hagut enguany dos temes preeminents. La corrupció política que va caient poc a poc (i una senya és tenir empresonats un president del Govern i una expresidenta del Parlament entre d’altres) i la polèmica educativa. Què trobes de la primera?
(llegiu l’entrevista completa a la Ressò en paper)
